Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 1

Públic

Fase 2: Intervenció acompanyada.

Data: 1 de febrer

Competències Treballades: PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies. PRRA8. Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

Model reflexiu: Model de Brookfield

Una de les meves tasques en la fase ‘d’intervenció acompanyada de les pràctiques del màster, ha consistit a preparar juntament amb el docent responsable de la matèria, una activitat de la classe d’Arts Escèniques I, de primer de Batxillerat. Aquesta matèria té com a objectiu principal donar a conèixer i acostar les principals obres dramàtiques de la literatura universal relacionant els temes de les obres amb el context de l’alumnat. D’aquesta manera es vol desenvolupar en l’alumnat el gust per la lectura i l’interès per conèixer i interpretar els grans clàssics dramàtics.

Així doncs, en la classe que vam preparar, parlàvem de la Gavina, d’Anton Txékhov. Si bé el docent desenvolupava l’activitat principal consistent en entendre i analitzar l’estructura dramàtica, el contingut i els principals temes, vam decidir que jo intervindria amb una activitat de visionat de muntatges teatrals de l’obra a través del canal de youtube de l’escola. Considerem que veure obres representades és un element essencial per entendre-les i comprendre que el fi de l’obra dramàtica és ser interpretada davant d’un públic i que està en les mans dels actors i els directors d’acostar aquestes obres als espectadors desenvolupant així l’objectiu del teatre: crear un diàleg amb la societat que convidi a debatre i generar pensament crític.

Vaig preparar un seguit de fragments de vídeo de muntatges de “La Gavina” que convidarien a generar un debat a la classe al voltant de la vigència d’una obra escrita fa més de 100 anys. Cal dir que la classe va ser exitosa. Els alumnes, potser més reticents a l’hora d’analitzar l’obra a partir de la lectura, es van sentir interpel·lats pels vídeos que vam visionar i realment es va desenvolupar un debat que va acabar concloent l’actualitat de la Gavina i la necessitat de representar-la per parlar de temes com l’enveja, l’ambició, l’art o l’amor.

Tot i això, cal dir que l’ús de les tecnologies com a eina d’aprenentatge ens va generar, tant al docent com a mi, cert debat. Per la qual cosa vull fer aquesta reflexió seguint les 4 lents del model de Brookfield.

La meva relació amb les tecnologies és contradictòria. Si bé en certs moments les considero una amenaça per a les relacions socials satisfactòries, i una eina de desinformació, també hi he trobat molts recursos d’aprenentatge que han satisfet els meus interessos. En aquest sentit, he pogut organitzar tasques, cercar recursos teatrals i referències que m’ha ajudat moltíssim a la meva feina. Així doncs, sí que considero que l’ús de les tecnologies són part de la nostra realitat, i per tant han de poder ser aplicades també a l’ensenyament. Per altra banda, però, cal una ètica docent i personal per tal de fer-ne un bon ús, contrastar informació i no perdre mai la perspectiva crítica.

En canvi, l’alumnat, als quals ja se’ls pot considerar nadius digitals, no pot destriar la tecnologia, i les eines digitals de la seva realitat quotidiana. Per ells, és un espai còmode, proper i en molts casos generador d’experiències vitals i socials. Tant és així, que podem considerar que les eines digitals són una part important del seu dia a dia. Tot i això, molts estudis demostren els perills que les xarxes socials poden generar en l’alumnat. En aquest sentit, doncs, cal dir que molt bona part de l’alumnat desconeix les potencialitats de les tecnologies. Els joves no fan una reflexió ètica al voltant de l’ús de les tecnologies. I aquesta ètica tecnològica, potser ha de formar part de l’aprenentatge transversal del currículum de secundària.

Feta aquesta reflexió, vam aportar la reflexió a una reunió docent informal, que ens va permetre sentir altres opinions al respecte. Entre el professorat del centre hi ha cert temor a l’ús de les eines digitals; alguns per que consideren que no les dominen prou, alguns perquè consideren que és facilitar massa l’aprenentatge. En tot cas, però a la majoria els sembla una opció necessària i útil, sempre però amb el bon guiatge del docent.

Des de la perspectiva teòrica, cal destacar, doncs, que la competència digital és una competència transversal contemplada en el currículum del departament d’Educació, segons el qual: “implica l’ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals per l’aprenentatge, la feina i la participació en la societat, així com la interacció entre aquestes”. Seguint aquesta definició, doncs, és important l’ús de les tecnologies en les sessions docents. A més, cal explicar-ne la manera de gestionar-les, per tal que l’alumnat aprengui a fer-ne un ús crític i responsable.

Per aconseguir això, doncs, cal una competència digital docent. El departament d’educació ha fet un decret en aquest sentit que demana i encoratja al cos docent a aprendre les competències necessàries per a educar en l’ús positiu de les eines digitals. Considero, doncs, que l’ètica del docent s’ha de poder trobar amb la seva competència digital per tal d’aplicar les TIC en l’ensenyament del seu àmbit. D’aquesta manera, les metodologies TAC (tecnologies d’aprenentatge i ensenyament) són una eina bàsica per l’aprenentatge significatiu, competencial i proper a l’alumnat.

En conclusió, considero important destacar la potencialitat de les eines digitals en dos sentits: la quantitat de recursos diversos i fonts d’informació als quals tant docents com alumnes podem accedir, i, per altra banda, la connexió que aquestes tenen amb una realitat de l’alumnat quotidiana i propera, de manera que poden esdevenir un ítem motivador, proper i real de cara a encarar i desenvolupar situacions d’aprenentatge. To i amb això, també cal ser conscient dels perills i reptes que suposen i, per tant, els docents hem de ser guies i mentors en l’ús correcte de les tecnologies.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya.: “Marc de referència de la competència digital docent”. departament d’educació. 2022

Usart. M: “Què en sabem sobre l‘efectivitat de les tecnologies digitals en l’educació?” Fundació Bofill. 2020