Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 1

Públic

Fase 3: Intervenció autònoma.

Data: 9 de febrer

Competències Treballades: PRRA7. Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere. PRRA9. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

Model reflexiu: ATOM

El docent d’Arts Escèniques I,  em va proposar realitzar, durant la classe, unes petites tutories individuals amb els alumnes. L’objectiu era comentar una breu reflexió escrita que havien escrit sobre “La Gavina” de Txékhov. Aquesta obra dramàtica havia estat analitzada a la darrera sessió, i s’havia demanat als alumnes una breu redacció sobre els temes que consideraven més interessants i quina connexió podia tenir l’obra amb la realitat actual.

Així doncs, vaig fer aquestes petites reunions individuals de 3-4 minuts amb els 17 alumnes, on pretenia, més enllà de fer un retorn avaluatiu de la redacció, establir un vincle amb l’alumnat i conèixer els seus interessos, motivacions i opinions sobre l’assignatura de Batxillerat Arts Escèniques I. Això em permetria, a la vegada, preparar les pròximes classes.

En molts casos, les tutories van ser correctes, cordials i còmodes. Tot i això, en la majoria dels casos em van obligar a fer una reflexió ètica, a mesurar i estudiar les meves paraules i comentaris o fins i tot desenvolupar estratègies docents i socials per aconseguir que l’alumne parlés amb mi i expressés la seva opinió.

Arran d’això, he volgut fer una reflexió seguint el model ATOM: Analitzant diversos aspectes de la meva actitud, em permetran millorar el meu jo docent, prenent consciència de la diversitat, l’ètica i els reptes que planteja la relació amb un alumnat que es troba en una fase de desenvolupament humà que busca la confrontació i el debat amb els adults.

Quan es parla de la relació docent-alumne, jo sempre havia imaginat que es tractava tan sols d’escoltar, ser respectuós i no mostrar-se a l’alumne com algú superior, sinó com algú que guia, que l’ajuda a tirar endavant i millorar el seu aprenentatge. Tot i això, l’experiència, en alguns casos va ser prou desmotivadora. Alguns alumnes no m’oferien l’espai per poder parlar i debatre, no em reconeixien com algú que formés part del seu entorn. Vaig descobrir, doncs, que cal tenir en compte contextos, pors i aspectes previs de l’alumne per saber què et trobaràs i poder desenvolupar millors estratègies comunicatives.

Davant d’això, jo sempre iniciava la conversa amb una pregunta: “Com estàs? “Com va?”. Amb això, volia establir un vincle de comunicació obert i confortable. Així i tot, en molts casos calia avaluar l’alumne de manera negativa pel que fa al seu treball escrit, i en aquests casos, intentava ser constructiu, formatiu i deixar que el mateix estudiant proposés canvis o nous terminis per tornar a entregar la tasca escrita.

En aquesta ocasió vaig prendre consciència de la importància de l’ètica docent, i també de les noves competències docents desenvolupades per Perrenoud. Més enllà de la transmissió de coneixements, cal que els docents sapiguem relacionar-nos de manera adequada amb els alumnes, ja que l’aprenentatge és un acte intencional, que ha de venir del mateix alumne. (Vergara, 2021). Així doncs, cal establir un entorn motivador, segur i propici per l’aprenentatge.

En aquest sentit, el docent cal que treballi l’autoregulació i sàpiga dominar els impulsos i els sentiments per treballar de manera raonada, pensada i constructives. Davant d’alguns alumnes més reticents o fins i tot més agressius, l’actitud del docent pot ajudar a establir acords o acostar posicions.

BIBLIOGRAFIA

Vergara Ramírez, J. J. “Una aula, un proyecto el ABP y la nueva eduación a partir del 2020” (2021)

Perrenoud. P:: “Diez nuevas competencias para enzeñar” (2004)