Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 1

Públic

Fase 3: Intervenció Autònoma

Data: 22 de març

Competències treballades: RRA2. Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent. PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.

Model reflexiu: Model experiencial de kolb

He arribat a l’última sessió de la meva intervenció autònoma en el marc de les Pràctiques de la meva formació docent. Aquesta darrera sessió consistia a aplicar les competències adquirides en el treball d’Interpretació del Taller de Commedia dell’Arte. És a dir, després de treballar a partir d’un text concret, cal que l’estudiant pugui transferir els coneixements a altres textos interpretatius. Aquest és, sense dubte, la llavor del coneixement competencial: aconseguir que el coneixement sigui útil, transferible i l’alumne sigui capaç d’activar-lo i aplicar-lo en altres contextos socials i laborals.

Malgrat que la classe d’avui ha consistit a veure com s’aplicava el que s’ha treballat en un assaig escènic i d’interpretació, cal fer constar que el resultat final serà l’actuació en públic en el marc de la Mostra final de primer curs del Taller de Commedia. Aquesta actuació es farà en una plaça del poble a principis de juny i servirà a l’alumnat per veure què passa quan tot allò treballat es posa al servei d’una audiència. Allà veurem si som capaços d’aplicar realment la tècnica interpretativa i la dicció, per tal de crear un artefacte artístic anomenat teatre.

Així i tot, estic molt satisfet dels resultats d’avui, i considero que en general l’alumnat ha adquirit de manera satisfactòria les competències per treballar la dicció catalana al servei de la interpretació. Els estudiants han pres consciència de la importància de la comunicació oral així com els diversos elements en què consisteix. I si bé el resultat encara no és excel·lent, els estudiants coneixen eines i recursos per treballar-hi. Les activitats autoavaluatives han estat molt beneficioses per conèixer l’empoderament i autonomia adquirida pels alumnes.

El model reflexiu de Kolb, ens permetrà acabar d’analitzar els resultats de la fase d’intervenció autònoma, seguint les 4 lents que proposa per desenvolupar l’habitus reflexiu.

Acomodació: L’experiència ha sigut enriquidora i positiva. Ha estat essencial un treball de preparació en profunditat, així com conèixer a nivell tutorial els alumnes, per tal d’adequar els exercicis i les activitats a un context còmode i proper. També ha estat necessari ser flexible a modificacions tant de temps com de tipologia d’activitats. A més, ha sigut essencial treballar el clima del’aula, com a base per construir una sessió de classe còmoda i motivadora. Tots aquests aspectes, malgrat ser inesperats, han pogut ser esmenats i he pogut tirar endavant

Divergent: Considero que un dels punts claus de l’èxit de la situació d’aprenentatge ha estat la meva actitud docent. M’agrada molt el que ensenyo, em motiva i un dels meus objectius ha estat transmetre aquesta passió i interès als alumnes, per tal que la dicció catalana no fos una càrrega sinó una eina útil per fer-los millors actors i actrius.

Assimilació: Aquesta actitud positiva, comprensiva i respectuosa del docent és una eina bàsica pel desenvolupament de les sessions d’aprenentatge. Aquest fet ha estat corroborat des de l’òptica teòrica (Perrenoud, 2004; Azpiroz et al. 2019). Respectar els ritmes d’aprenentatge i crear un bon clima d’aula també són aspectes claus per al bon desenvolupament de les classes.

Convergent: Aquesta seqüència d’activitats per treballar la dicció catalana i oferir eines als alumnes per prendre consciència i treballar els diversos aspectes que conformen la dicció i la correcta expressió oral d’un text dramàtic, m’ha servit per fer un canvi de perspectiva del jo docent. Si bé, el contingut és important, la manera de servir-lo, de fer-lo arribar, de transmetre’l ho és encara més. Així, cal tenir una mirada oberta i assertiva, sent molt permeable a l’estudiant i al seu context personal. D’aquesta manera l’aprenentatge esdevé profitós i real.

En conclusió, la docència ha esdevingut, gràcies a aquesta experiència pràctica, una feina social i humana, on la meva expertesa en arts escèniques està al servei de persones que creen sinergies, això és, entre alumnes i entre docent i alumnes. Aquest és, al meu entendre, el sentit de la nostra feina.

Bibliografia

Perrenoud (2004) Diez nuevas competencias para enseñar. Graó.

Azpiroz et al. (2019): Cómo motivar: profesor motivado y motivador. Graó.